Quan en la majoria dels processos de selecció desitgem enriquir i acabem coent sinó cremant és que hem de fer-li un volt en alguns casos a la nostra metodologia de selecció.
Jim Collins apuntava en el seu Bestseller , Empreses que sobresurten , allò de: primer el qui, després el que. En quants processos de selecció, especialment directiu, tenim present això? Pertanyo a la generació apassionada per el equip A: aquella cruïlla que gràcies al talent complementari de cadascun donava com resultat l’assoliment de l’objectiu. Cada vegada era clau una competència gairebé exclusiva d’algun membre de l’equip ergo totes multiplicaven.
Amb excessiva freqüència en els processos de selecció apareix una derivada d’efecte Pigmalión i per tant la complementarietat de talent és molt més complexa (de nou coem). En un món VUCA i on la necessitat de focus en els ELS QUI és crítica seleccionar talent complementari ajuda a una organització a vertebrar-se millor a afilar la seva capacitat competitiva, a créixer on no sàvia que podia fer-ho. Davant est l’encreuament se sectors, generacions, competències, gènere és critico.
Algunes variables que ajudar a configurar un Equip A:
-Mesurar les competències en clau comportaments específics/tangibles
-Arquetipar els perfils de l’equip actual
-(re)pensar el lloc de treball sinó és de nova creació
-Focalitzar-se en la capacitat d’aprenentatge
-Identificar el nivell d’optimisme i resiliència
Aquests i altres tips ajuden a seleccionar a un bon Equip A sobre la base de necessitats de l’organització (I NO LES MEVES NECESSITATS COM A SELECCIONADOR). Un equip A se complementa solapando en els valors.
#valors #equipoa #seleccion #soulhunting #jimcollins #topgrading