Sísif, dins de la mitologia grega , com Prometeu , va fer enfadar als déus per la seva extraordinària astúcia. Com a càstig, va ser condemnat a perdre la vista i a empènyer perpètuament un penyal gegant muntanya a dalt fins al cim, només perquè tornés a caure rodant fins a la vall, des d’on havia de recollir-ho i empènyer-ho novament fins al cim i així indefinidament.
Albert Camus aborda en la seva obra El Mite de Sísif la idea del ” home absurd“, o amb una “sensibilitat absurda“, és a dir, camins que no porten a cap lloc.
Doncs bé, Camus és esterno com els bons poetes i el sisifismo en les organitzacions també. Intentarem aprofundir en aquest concepte, amb massa freqüència en les organitzacions es defineixen objectius i reptes complexos. Això comporta la necessitat de crear i alinear equips formats en noves competències en llaures a aconseguir aquests nous reptes. Malgrat la dificultat l’actitud, resiliència i constància fa que aquests equips pugin grans cims i quan estan a pocs metres d’aconseguir allò que la majoria plantejava com a impossible succeeix la tragèdia:
Oh Sisifo! Algú amb la mà gran agarra la pedra i la terra al vessant de la muntanya on s’inicio el complex camí. Alguns de vosaltres podeu pensar: És normal el mercat canvia? la competència és feroç? les necessitats muten!
Eureka! En situacions oxigenes a l’organització només cal resistir i tornar. . . però en les situacions on la mà és interna cap la necessitat de (re)pensar i aprendre el nostre estil de management.
Aquesta situació provoca la necessitat de definir de forma clara tres elements clau en aquest procés d’aprenentatge organizacional:
-Creences: quins són les creences de la “mà”?
-Context: quin és el context cultural de la nostra organització?
-Hàbits: quins són els hàbits a foc en la nostra organització?
Les respostes a aquests interrogants fixarà el llindar de l’èxit de la propera vegada que a Sísif li motivin a pujar la muntanya.
El nostre èxit podrà arribar si bé:
–Determinem quins són les nostres creences i les tangibilizamos
-Som conscient del nostre context i les limitacions actuals.
-Coneixent amb exactitud evolució dels hàbits negatius que produeix la caiguda de la pedra hem començat a canviar.
La determinació d’aquestes tres variables ens ajudarà a poder incrementar de forma sostenible el nivell d’èxit del nostre Sísif , si no som capaços tindrem els mateixos resultats . . . . i torna a pujar la muntanya!
Quan en les organitzacions es cronifica el sisifismo tenim tres conseqüències:
-Pèrdua de focus en aquelles activitats que generen valor.
-Falta d’engagement dels grups d’interès o stakeholders.
-Reducció de la nostra sostenibilitat i la possibilitat de ser trascendentes.
Alguns Sísifos m’han transmès una sèrie d’aprenentatges que m’agradaria compartir:
1. Dissonància cognitiva: la creença gairebé sempre s’imposarà a les dades empíriques.
2. Posar el focus en l’efectivitat personal
3. Si el context canvia pivotam sinó canvia perseverem.
4. Els cercles obert generen aprenentatge
5. Conrear el Pensament de Caixa Negra