Carrie Mathison és un agent de la CIA, díscola i brillant. L@s grans del jazz Coltrane, Davis, Baker i Simone tenien un talent ingent-etern encara que també eren díscols i brillants. Carrie és un amant del bon jazz aquest que acaricia l’ànima. El llibre d’Ugarte (2004) SINFONIA O JAZZ? : KOLDO SARATXAGA I EL MODEL IRIZAR: UN MODEL BASAT EN LES PERSONES mostra el model de gestió basat en els grans artistes del jazz talent acomodat, cadascun en el seu lloc. Existeixen excepcions i depenent de la cultura organizacional aquestes excepcions poden ser una part significativa, no rellevant, de l’organització.
Això recorda al colesterol, que hi ha bo i dolent, possiblement el talent només hi ha bo, però és necessari acomodar el talent a cada lloc de treball. En organitzacions micro és altament complex acomodar qualsevol tipus de talent, quan disposem d’organitzem de cert volum és complex NO tenir llocs de treball que s’acomodin als diferents perfils de talent.
Carrie Mathison és una agent que la seva intuïció, orientació a resultats i el seu pensament lateral la fan excepcional. Ho seria en una altra posició?